Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient. No seria correcte concloure que el món occidental és un bloc monolític, atès que hi ha moltes cultures, idiomes, religions, polítiques i diferències econòmiques entre els països occidentals i les seves poblacions. El món occidental també canvia al llarg del temps i també rep influències d'altres cultures no occidentals.

El món occidental, basat en el Xoc de Civilitzacions de Samuel P. Huntington de 1996.[1] En color turquesa hi ha Amèrica Llatina i el món ortodox, que formen part d'Occident o són civilitzacions diferents íntimament relacionades amb Occident.[2][3]

El terme Occident ha tingut un paper molt rellevant en la història i la cultura, ja que ha servit tradicionalment per denotar el conjunt de creences i pensaments dels que escrivien i prenien part en la història, tal com la narraven. Antropològicament, es tracta d'un recurs etnocèntric per identificar-se com a grup enfront de les cultures alienes, a vegades desconegudes o misterioses, d'Orient.

Mitjançant els processos d'occidentalització (colonització), diversos països s'han incorporat, en diversos graus, en la definició ampliada del que és occidental. Des del segle xx està relacionat amb l'autodenominat primer món, en contraposició amb el tercer món (àrees dominades pel primer) i del segon món (àrees en competència i a les quals cal aïllar).

  1. THE WORLD OF CIVILIZATIONS: POST-1990 scanned image Arxivat 12 March 2007[Date mismatch] a Wayback Machine.
  2. Huntington, Samuel P.. Clash of Civilizations. 6th, 1991, p. 38–39. ISBN 978-0-684-84441-1. «L'origen de la civilització occidental sol datar-se l'any 700 o 800 dC. En general, els investigadors consideren que tenen tres components principals, a Europa, Amèrica del Nord i Amèrica Llatina. [...] No obstant això, Amèrica Llatina ha seguit una trajectòria de desenvolupament força diferent de la d'Europa i Amèrica del Nord. Tot i que és un fill de la civilització europea, també incorpora més elements de les civilitzacions indígenes americanes en comparació de les d'Amèrica del Nord i Europa. També ha tingut actualment una cultura més corporativista i autoritària. Tant Europa com Amèrica del Nord van sentir els efectes de la Reforma i la combinació de les cultures catòlica i protestant. Històricament, Amèrica Llatina ha estat només catòlica, encara que això pot estar canviant. [...] Amèrica Llatina podria considerar-se, o un subconjunt, dins de la civilització occidental, o també es pot considerar una civilització separada, íntimament relacionada amb Occident, però dividida quant a la seva pertinença a ella).» 
  3. Huntington, Samuel P.. The Clash of Civilizations and the Remaking of World Order. Simon & Schuster, 2 agost 2011, p. 151–154. ISBN 978-1451628975. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search